LA CADIRA SENSE POTA
Tot això va passar
en una ciutat molt bonica on només hi vivien objectes.
A una cadira que
era molt bonica li faltava una pota. Ella sempre estava tancada a casa seva
perquè no li agradava que se’n riguessin perquè li faltava una pota.
Sempre estava
pensant què podia fer per fer-se la pota que li faltava.
Al cap d’un temps
se li va acudir anar a casa la torradora. I Aixa va ser; va anar a cala la
Torradora que li va fer la pota amb pa.
Sílvia Jiménez
(3rA)