Història_2008 - 2009, Xè ANIVERSARI
Excursions
Convivències
Estiu
Xè Aniversari
Marató tv3
|
EXCURSIONS |
Sant Martí Sarroca
Quan en el full d'inscripció posava que aquesta excursió no era apta per a pixamandúrries, no deien pas cap mentida!!!
I és que el dissabte 18 d'abril ens trobàvem a la Plaça Catalunya, amb totes les previsions del temps ben consultades i agafàvem el tren cap a Vilafranca del Penedès. D'allà sortia el bus que ens portaria fins a Sant Martí Sarroca.
Un cop al poble, vam pujar fins el castell, on vam esmorzar per agafar forces per a l'excursió. Des del castell, ens van ensenyar quin era el nostre objectiu: baixar la muntanya del davant per un camí que no es veia. Però no podia ser; si gairebé era un pendent de 90 graus!!!
El primer que vam fer va ser buscar el començament d'aquest camí. Si l'havíem de baixar, volia dir que primer havíem de pujar. Evidentment, va ser l'estona amb més sol del dia; quan pujàvem. Finalment, arribem al principi del camí; un senderó ben estret que baixava entre els arbres. Ens vam maquilar per tal de camuflar-nos bé entre la vegetació, i de tres en tres, flanquejats pels monitors, vam anar entrant al camí.
El principi era ben normal, però de seguida va arribar el primer tram que baixàvem ajudant-nos d'unes cordes que hi ha al costat del camí. Primer baixem i després pugem. Arribem a la "Cova dels bous", que ens serveix de refugi davant les quatre gotes que començaven a caure.
Passat el núvol, seguim el camí; havíem de passar per un pas estret que acabava havent-se de pujar entre unes pedres. I així, de mica en mica, anàvem fent el camí; ara rellsico per aquí, ara passo per allà, ara salto aquest arbre, ara passo entre els matolls... Renoi! Sí que és una aventura!!!
Finalment, arribem al final. Aprofitem per dinar abans d'anar cap al poble. Hi arribem passant tot de ponts de fusta situats al llarg del caminet. Un cop al poble, davant l'amenaça dels núvols, ens refugiem sota uns porxos, on juguem una estona tot esperant iniciar el retorn a casa. [Tornar] |
Castell de Burriac 7 de febrer de 2009
Cabrera de Mar. 10'40h. Només baixar de l'autocar ja es veu, allà dalt, imponent, el castell de Burriac. La sensació que et ve de seguida és que sembla molt a prop, però es veu força amunt...
Acabats d'esmorzar, comencem el primer tram: a la dreta? a l'esquerra? Agafem la Via Regina que puja recte amunt, fins que enllacem amb un caminet per dins el borsc que ens porta fins al punt X.
I què passa al punt X? Que ens distribuïm en cinc grups. Cada grup ha de fer l'últim tram de l'excursió en el menor temps possible. La idea de fer-ho corrent desapareix ràpidament al veure que les pujades són d'un desnivell considerable, i que fer-les caminant ja requereix molt esforç. Finalment, grup a grup, tots anem fent el cim; els més ràpids en 19 minuts i mig; els que gaudien de l'esplèdid paisatge, en 24 minuts.
Dalt el castell, explorem, dinem i tornem a explorar, fins que ens reunim per mirar de trobar el tresor d'en Pere Joan Ferrer, el senyor de Burriac de mitjans del segle XV. Una vegada trobem el tresor (que per sort, no era cap esquelet), iniciem la tornada cap a Cabrera.
Arribats a Cabrera, primer ens mengem el tresor, després fem uns jocs molt divertits i finalment berenem mentre esperem que arribi l'autocar que ens torna cap a Gràcia.
[Tornar] |
| CONVIVÈNCIES
2r trimestre
28 i 29 de març
Vam sortir de Barcelona en un dia gris i força trist. El nostre objectiu era descobrir " els nostres sentiments", com interpretar-los i com diferenciar el què estem sentint.
En el trascurs de tot el cap de setmana anaven passant-nos coses que ens apropaven als nostres sentiments i ens feien reflexionar sobre les coses que els provocaven, des de posar-nos en situació per sentir-los fins a desxifrar-los.
El diumenge vam poder observar el simulacre d'una catàstrofe, (un accident d'autocar amb molts ferits), a mans dels col.laboradors de la Creu Roja que van estar amb nosaltres tot el cap de setmana.
I a l'hora de marxar cap a Barcelona va sortir el nostre amic SOL que ens va acompanyar durant tot el viatge de tornada a l'escola.
3r trimestre
CRÒNICA DELS MITJANS
L'objectiu del grup de mitjans era arribar a ser detectius professionals, i ho van aconseguir! Però per poder obtenir el seu propi carnet de detectiu, van haver de treballar dur i suar! Van estar treballant la força fent acrobàcies amb gots plens d'aigua i sucant la cara amb farina; també van desenvolupar la inteligència desxifrant i creant codis secrets; fent curses amb els peus lligats van millorar la rapidesa; i finalment, van haver de buscar unes pistes amagades mentre provaven d'esquivar uns personatges vestits de negre que molestaven el grup de grans i que feien molta por!
Després de tant d'esforç, encara va tocar anar a buscar els carnets al poble de Calafell, on van aprofitar per visitar el castell que amagava el nom del detectiu més important de la comarca. Allà, també van aconseguir unes receptes medievals per llepar-se'n els dits!
Després d'un cap de setmana de grans emocions, els mitjans van tornar cap a Barcelona fets tots uns grans detectius!
CRÒNICA DELS GRANS
El grup de grans es va voler endinsar en un cas d'investigació que va passar fa molt de temps en aquelles contrades. El cas estava relacionat amb el que va ser el senyor de la casa el 1823, el senyor Josep Mª Fell que segons ens van explicar va morir en estranyes circumstàncies i , per això, la policia ho va investigar. Com que nosaltres també volíem treure l'entrellat de aquella història vam fer diverses proves per ser bons investigadors, treballant l'orientació, el camuflatge, la identificació d'empremtes i de persones i la deducció.
Superades totes les proves amb èxit, vam haver d'aconseguir algunes de les característiques dels principals sospitosos, sempre estant a l'aguait de no ser tocats pels “Vigilants de pistes”! Finalment vam ser capaços de resoldre el cas...la culpable era...la cuinera!
L'endemà ens ho vam passar la mar de bé buscant caramels a la farina, mossegant pomes en l'aigua, fent circuïts i posant-nos crema solar d'una manera ben original!
Quan ja va ser l'hora de marxar vam caminar ràpidament cap a l'estació i un cop al tren vam berenar unes magdalenes boníssimes!
[Tornar] |
| ESTIU |
“Els petits canvis, són poderosos”
Una frase que tots hem repetit aquestes colònies més d'un cop i que ens ha fet pensar en la importància que té cuidar i respectar el medi ambient mitjançant una petita aportació de cadascun de nosaltres.
La primera nit va arribar l'alcaldessa per visitar-nos, com era costum en aquell poble. Ella marxava de vacances i ens demanava que cuidéssim aquells terrenys i ens confiava els papers d'aquests. Però, aleshores, va aparèixer el Bernat Millioneti , un especulador amb molts diners que volia construir un camp de golf en aquells terrenys i que més tard tornaria per reclamar un contracte inexistent i ens amenaçaria amb llençar tots els arbres avall.
Amb tot això, el matí del tercer dia apareixia el Capità Enciam i ens deia que havíem de reduir, reutilitzar i reciclar, que ho estàvem fent malament i l'havíem d'ajudar a cuidar el medi ambient. Això ens va fer pensar amb el Milloneti i havíem d'evitar com fos que es sortís amb la seva i construís el camp de golf.
Dies més tard, no teníem notícies del Milloneti, però, va tornar el Capità Enciam i vam poder dir-li que ho havíem entès. Havíem reduït les deixalles, reomplint, per exemple, les ampolles d'aigua. Havíem reutilitzat, amb tetra briks, tot fent un taller de moneders i reutilitzaríem amb el bocanroll, la pasta de dents i la colònia. I havíem reciclat i seguiríem fent-ho, separant paper, plàstic i orgànic.
El Capità Enciam estava molt content, però tot i així estava preocupat, necessitava punts per seguir sent el Capità Enciam. Així doncs, vam proposar-li que, si ell ens ajudava a fer fora l'especulador, nosaltres l'ajudaríem a aconseguir punts. Dit i fet. Vam decidir plantar uns arbres per tal que guanyés punts, i aquests els vam plantar el dia de l'excursió, el mateix dia que. . . Sorpresa! Vam trobar uns cartells en els que posava: “Fora el Capità enciam”, “No volem ser ecologistes”. Això havia de ser obra del Milloneti.
El dia següent va aparèixer i va ser doncs quan va dir-nos que acabaria amb el Capità Enciam i construiria tant si com no el camp de golf. No ens havíem rendit, però. El Capità Enciam ens va dir que ens ajudaria i ja havia aconseguit punts, gracies als arbres. Així doncs ens vam disfressar tots de Capità Enciam per camuflar-lo quan vingués el Milloneti i amb l'ajuda del Capità Enciam i l'atac secret per convertit a la gent en ecologista vam aconseguir que el Bernat Milloneti es fes ecologista i marxés amb el Capità Enciam a reciclar a un altre banda.
Així per sort, tot va acabar bé i vam aprendre doncs que: “Els petits canvis, són poderosos”.
Capità Enciam, tranquil que ja ho hem entès, hem de reduir i reutilitzar i desprès reciclar.
[Tornar]
|
MARATÓ TV3 |
|
14 de desembre
3 hores d'un matí fred
330 persones
70 quilòmetres
1014' 70 euros
GRÀCIES! |
|
|
